Tararí, tararà!

Acabau dentrar al meu blog! Aquí trobareu tot allò que magrada sobre leducació i que vull compartir amb vosaltres.

A gaudir i benvinguts! :-)

viernes, 9 de diciembre de 2011


Animau-vos a venir!
Exposició de les GEDIS!



miércoles, 16 de noviembre de 2011


US PRESENT...  el CRY TRANSLATOR!
Avui, he vist un vídeo que vull compartir amb tots vosaltres! És la presentació d’un nou producte anomenat CRY TRANSLATOR ( traductor de plors de nadons), per diferents llocs l’he vist anunciat com a un gran invent, una maravella... i en veure el vídeo la meva idea ha estat just la contraria. 
I us explic el perquè:

Una mare, a poc a poc i dia rere dia, va entenent el plor del seu nadó. Existeix una connexió entre els dos que fa que s’entenguin i que es comprenguin, és la màgia d’endendre’s sense que existeixi el llenguatge verbal. Gràcies a l’escolta, l’atenció, el contacte físic... una mare pot descobrir que li passa al seu fill quan plora només observant-lo.  I és natural, forma part del procés de ser mare i de ser fill!
I els pares? Saben fer-ho? El creador d’aquest aparell afirma en aquest vídeo que:
“ [...] es una tecnología que indica en tres segundos porque llora el bebe, aconsejan como calmar-lo,  porque evidentemente los padres somos tontos o torpes, la madre lo sabe, nosotros necesitamos la gran ayuda de saber cómo y qué tenemos que hacer para calmar al bebe[...] ”
Però com? Aquest aparell és capaç de saber millor que el pròpi pare perquè plora el seu fill i que ha de fer per calmar-lo?  No ho crec.  Aaaah! El que s’hauria de dir és que amb aquest aparell un pare MAI s’equivocarà! És això! Quan tengui gana, tengui son, tengui malestar... el CRY TRANSLATOR li dirà!  És molt més pràctic i còmode que no agafar el nadó, intentar consolar-lo, saber que li passa, com solucionar-ho... però ser pares no és estar disposat a tot això i més?

En fi, ens hem de plantejar fins quin punt volem arribar, fins quin punt volem deixar  els valors humans enrere... Crec que hem d’utilitzar la tecnologia per tot allò necessari i no per entendre el plor dels nadons; perquè al cap i a la fi, més prest o més tard, pares i mares trobaran aquella connexió que farà que entenguin molt més el nadó i que li puguin proporcionar tot allò que necessita, allò que només ells li poden oferir! Perquè recordem que cada família és un món, cada infant és únic i irrepetible, i no hi ha res ni ningú millor que els pares per entendre’l!

Aquí us deix l’enllaç...



miércoles, 9 de noviembre de 2011

Os invito a escuchar aquello que a menudo no tenemos tiempo o paciencia para escuchar; a saber, esa especie de extraordinario laboratorio de experimentos de niño que está a nuestro lado.


LORIS MALAGUZZI


lunes, 24 de octubre de 2011

Por cuatro esquinitas de nada
Quanta raó amb tres minuts!
L’inclusió està a les nostres mans

Cliqueu aquí: 



viernes, 14 de octubre de 2011



Sabeu què?

JA TENC BABI!

I es que la cosa s’atraca, sembla mentida però ja han passat dos anys de carrera i arranquem amb el tercer a tot gas!
No tothom té la sort de complir 20 anys i que li regalin un babi, eh? Normalment no és un dels regals que vulgui la gent... doncs a jo em va fer moltíssima il.lusió! Això significa que prest arriba el moment... sssth! Encara però queda un semestre amb molta feina i amb moltes coses per aprendre!

Tot arribarà... :)

miércoles, 12 de octubre de 2011

De casualitat, un dia vaig trobar un tresor...

Mirau quina IMATGE més polida! 
Sembla que entre la fotògrafa i el nadó hi hagi MÀGIA, s’entenen, 
i el RESULTAT és INCREÏBLE!
Des d'aquí felicitar a n'Ana Maria Capó, per aquets petits tresors que fa!

Feu-hi una ullada!
També la podeu trobar a Facebook.
Dia 30 de Setembre vaig passar de l’1 al 2!
 I quina millor manera que celebrar-ho amb una família com aquesta!
Mil gràcies! Que tots puguin ser així de feliços! J