Animau-vos a venir!
Exposició de les GEDI’S!
viernes, 9 de diciembre de 2011
miércoles, 16 de noviembre de 2011
US PRESENT... el CRY TRANSLATOR!
Avui, he vist un vídeo que
vull compartir amb tots vosaltres! És la presentació d’un nou producte anomenat
CRY TRANSLATOR ( traductor de plors
de nadons), per diferents llocs l’he vist anunciat com a un gran invent, una
maravella... i en veure el vídeo la meva idea ha estat just la contraria.
I us explic el perquè:
Una mare, a poc a poc i
dia rere dia, va entenent el plor del seu nadó. Existeix una connexió entre els dos que fa que s’entenguin i que es
comprenguin, és la màgia d’endendre’s
sense que existeixi el llenguatge verbal. Gràcies a l’escolta, l’atenció,
el contacte físic... una mare pot descobrir que li passa al seu fill
quan plora només observant-lo. I és
natural, forma part del procés de ser mare i de ser fill!
I els pares? Saben fer-ho?
El creador d’aquest aparell afirma en aquest vídeo que:
“ [...] es una tecnología que indica en tres segundos porque
llora el bebe, aconsejan como calmar-lo, porque evidentemente los padres somos tontos o
torpes, la madre lo sabe, nosotros necesitamos la gran ayuda de saber cómo y qué
tenemos que hacer para calmar al bebe[...] ”
Però com? Aquest aparell
és capaç de saber millor que el pròpi pare perquè plora el seu fill i que ha de
fer per calmar-lo? No ho crec. Aaaah! El que s’hauria de dir és que amb
aquest aparell un pare MAI s’equivocarà! És això! Quan tengui gana, tengui son,
tengui malestar... el CRY TRANSLATOR li dirà! És molt més pràctic i còmode que no agafar el
nadó, intentar consolar-lo, saber que li passa, com solucionar-ho... però ser pares no és estar disposat a tot això i més?
En fi, ens hem de
plantejar fins quin punt volem arribar, fins quin punt volem deixar els valors humans enrere... Crec que hem d’utilitzar
la tecnologia per tot allò necessari i no per entendre el plor dels nadons;
perquè al cap i a la fi, més prest o més tard, pares i mares trobaran aquella
connexió que farà que entenguin molt més el nadó i que li puguin proporcionar tot
allò que necessita, allò que només ells li poden oferir! Perquè recordem que
cada família és un món, cada infant és únic i irrepetible, i no hi ha res ni
ningú millor que els pares per entendre’l!
Aquí us deix l’enllaç...
miércoles, 9 de noviembre de 2011
lunes, 24 de octubre de 2011
viernes, 14 de octubre de 2011
Sabeu què? JA TENC BABI!
I es que la cosa s’atraca, sembla mentida però ja han passat dos anys de carrera i arranquem amb el tercer a tot gas!
No tothom té la sort de complir 20 anys i que li regalin un babi, eh? Normalment no és un dels regals que vulgui la gent... doncs a jo em va fer moltíssima il.lusió! Això significa que prest arriba el moment... sssth! Encara però queda un semestre amb molta feina i amb moltes coses per aprendre!
Tot arribarà... :)
miércoles, 12 de octubre de 2011
viernes, 7 de octubre de 2011
Mirau que guapes!
I es que s’estiu ens afavoreix a totes! Aquestes som algunes de ses GEDIS, llàstima que no tothom hagués pogut venir a sa bereneta-despedida que vam fer a ca na Nuri. Enguany som una menys, però desitjam que na Nuri ben aprofiti s’experiència i que sobretot de tant en quan sen recordi de noltros! T’enyorarem!
martes, 1 de marzo de 2011
domingo, 20 de febrero de 2011
Jornades d’educació infantil
La psicomotricitat
La psicomotricitat
Aquest cap de setmana he assistit a les Jornades anuals d’Educació Infantil, enguany, centrades en la psicomotricitat i comptant amb la presencia del gran mestre Bernard Aucouturier.M’ha agradat anar-hi, pens que ha estat una bona experiència on he aprés nous aspectes de la psicomotricitat. No obstant, també he de dir que possiblement m’esperava una altra cosa. Tot i que sabia que el que es faria serien petites conferències i explicacions, m’havia imaginat que potser hi hauria alguna activitat més dinàmica…
Crec que s’ha de tenir en compte que encara no hem cursat l’assignatura de Desenvolupament psicomotor i que per això moltes de les coses que deien jo no les entenia i perdia el fil de l’explicació. Segurament si haguéssim fet aquesta assignatura el primer semestre, hauria comprés molt més tot el que s’ha dit. Tot i així, si m’ho mir per l’altra banda, pens que ha estat una manera d’encetar l’assignatura i d’aprofundir una mica més en aquesta. Al llarg del que queda de curs, segurament aniré recordant coses que s’han dit a les jornades tot associant-les amb el que estudiem.
Ara bé, per jo, el millor ha estat tenir el plaer de poder veure el Sr. Bernard Aucouturier en persona. Així, sempre que es parli d’ell o llegeixi un dels seus llibres recordaré la seva cara, la seva expressió i el seu humor. Durant les dues conferències que va fer, vaig poder captar que era un home molt proper, humil i que vetllava per la psicomotricitat a les escoles, un home exemplar. I pensar que té 84 anys! Qui ho diría!
Ja per acabar, comentar que és una gran sort que s’organitzin esdeveniments com aquests a una illa tan petita. Per jo és una mostra que aquí es vol anar cap a una educació millor, sempre aprenent i innovant per als infants.
sábado, 12 de febrero de 2011
martes, 14 de diciembre de 2010
M'agrada el Nadal, faig petons i regals, els carrers i els balcons ple de llums i colors,
M'agrada el Nadal, un passebre com cal, pastorets i turrons i cançons vora el foc, quan mir-ho la nit, veig el vidre entelat, escric amb el dit bon nadal i un desig!!!
Dàmaris Gelabert
Bon Nadal i Feliç 2011 visitants del blog!
domingo, 12 de diciembre de 2010
domingo, 21 de noviembre de 2010
Són els nostres drets!
Ahir, 20 de Novembre, va ser el Dia Mundial dels Drets de la Infància. En memòria a totes aquestes personetes… us deixo un PDF que il·lustra a la perfecció alguns dels drets dels infants. Esper que us agradi...
Font d’informació : http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pdf/humor/du-inf-cat.pdf
viernes, 19 de noviembre de 2010
Com pot arribar a ser un dia qualsevol a una família qualsevol?
(S. Palou)
A casa a les vuit del matí. Hora de llevar-se…
Ring, ring !!!
– Bon dia. Apa de pressa, desperteu-vos que ja són les vuit. Afanyeu-vos que farem tard. Ràpid!. Encara no t’has vestit? Quantes vegades t’he de dir que avui tinc pressa?..
A l´escola…
– Bon dia nenes i nens. Avui tenim molta feina. Hauríeu d’espavilar-vos perquè aviat arribarà la mestra de música i no haurem acabat. Va noi!. Encara estàs així?. Si no acabes de seguida, t’hauràs de quedar a l’hora del pati!. Va, de pressa, recolliu, que hem de marxar al gimnàs!
A l´hora de dinar…
– Si no calleu, no podem començar. Ràpid, acabeu el primer, que es refreda el segon, va menja, corre…
En sortir de l´escola…
– Hola mare
– Hola fill. Corre, anem que ja fem tard a Anglès!
Les set de la tarda, a casa…
– Has de fer deures?. De pressa, que després t’has de dutxar, recollir la roba, llegir..! Encara no has començat?. Espavila’t, que al vespre vas a dormir tardíssim!…
Seeempre seeempre mirant el rellotge! Sense tenir ni temps per dir algunes PARAULES DOLCES...
sábado, 13 de noviembre de 2010
L’idioma matern
L’altre dia, mirant el diari, vaig veure una notícia que em va semblar interessant... – La penjaré al blog! – Vaig pensar.
I aquí la teniu:
Es tracta d’un article que parla sobre l’idioma del nen. En aquest, s’explica que fa poc els experts pensaven que el balbuceig era el pas previ a la parla, però arran d’un estudi que dugueren a terme a “Current Biology”, se’n adonaren que el plor del nadó és el primer pas del llenguatge.
L’experiment va consistir en analitzar el plor de seixanta nadons d’aquests, trenta eren francesos i trenta alemanys, durant els primers cinc dies de vida. Els resultats demostraren que l’entonació del plor variava d’un grup a l’altre. La melodia del plor dels francesos era ascendent, mentre que la dels alemanys descendent. Aquest fet va fer que es relaciones la melodia amb la naturalesa de cadascun dels idiomes.
Aquesta investigació demostra que els nadons, des del començament, prefereixen reproduir la melodia típica de l’idioma matern que han escoltat durant la seva etapa fetal. A més, també ho fan per imitar la conducta de la mare, per tal d’atreure-la i fomentar els llaços afectius. No és estrany que el nadó imiti la melodia de l’idioma de la mare, ja que és el que ha anat escoltant des d’abans de néixer.
Diari Menorca, suplement XOC.
jueves, 4 de noviembre de 2010
Avui ha estat un dia especial, un dia en que he descobert l’essència de compartir…
La proposta que se’ns havia fet era muntar un racó a la classe, ambientant-lo i exposant-lo als demés companys. Crec que tots sabíem que teníem imaginació, però el que no ens pensàvem era que sorgigués aquesta espècie de fenomen paranormal format per la imaginació, la creativitat, el teatre, la música, l’enginy i el color!
Com a valoració general, podria dir, doncs, que he après la importància de compartir, he aprés que cada cosa té el seu valor positiu i que de tot i tots es pot aprendre moltíssim! No cal ser tècnics en creativitat, dissenyadors d’interiors o científics per crear uns ambients fantàstics i amb un alt valor educatiu… Sincerament,
Gràcies i enhorabona compis! J
lunes, 1 de noviembre de 2010
El camí que no anava enlloc…
No gaire lluny d'aquí, hi havia un camí petit, petit, que no anava enlloc. I això que els camins sempre acostumen a anar a un lloc o a un altre, però aquest, no. Feia unes quantes voltes, pujava una mica amunt, tirava una mica avall, però en definitiva, el que es diu anar, anar, no anava enlloc. I com que no anava enlloc, doncs mai no l'agafava ningú, perquè ja se sap que la gent sempre va a un lloc o altre. I el camí vivia molt tranquil i feliç. I com que mai no l'agafava ningú i ningú no el molestava, es va anat fent estret de tantes i tantes flors que van anar naixent a les seves vores. També els ocells preferien els arbres dels seus costats per fer-hi el niu. I els conills van omplir els caus dels seus voltants. Però, el que són les coses! Un bon dia, un senyor que tenia molta pressa i anava perdut, buscant, buscant, va trobar el camí i llavors es va posar molt content, perquè quan es té pressa i es va perdut trobar-se un camí és una cosa molt important. El que passa és que després de resseguir-lo amunt i avall va cridar tot enfadat: -Aquest camí no va enlloc! Quin fàstic!- i se'n va anar tot rondinant a veure si en trobava un altre. El camí, quan va sentir els crits de l'home, va quedar molt preocupat. Aquell senyor s'havia enfadat amb ell perquè no anava enlloc."Que potser era dolent no anar enlloc?" va pensar. I va creure que potser sí, que no anar enlloc devia ser una cosa terrible. I es va anar posant molt i molt trist pensant que si no anava enlloc ningú no voldria caminar-hi mai (...)Un dia va ser un pintor que buscava llocs amagats, qui va descobrir el camí. I quan va veure que no anava enlloc es va posar molt content, perquè va pensar que allà podria pintar tranquil perquè hi devia passar molt poca gent, i encara, amb poca pressa. I no va dir res, perquè els pintors quan pinten mai no diuen res, estan tan entusiasmats amb aquells colors, amb aquelles formes, amb tot allò que veuen, que què voleu que diguin…I mentrestant, tota la gent que tenia molta pressa passava pel costat d’aquell camí rondinant: -Aquell camí no va enlloc! Quin fàstic! Però ell, el camí, ja no estava trist quan els sentia, perquè havia après que, de vegades, no anar enlloc és una de les coses més meravelloses que es poden fer en aquesta vida.
-Contes per a un món millor, Enric Larreula-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)